Que el temps és relatiu és una cosa que totes les persones experimentem ben aviat. Tècnicament, un minut sempre dura el mateix, però quan estàs al pati i compares eixe temps amb el que dura  una classe, te n’adones que hi ha minuts que duren molt i altres que duren molt poc.

Aplicar aquest concepte a l’espai és més difícil perquè, per més que es faça i desfaça la maleta cent vegades, mai caben totes les sabates que necessites per a les vacances, ni tots els banyadors, ni tots el llibres. I, no obstant això, al Jaume I un any més ha tornat a passar. Una aula és un espai tancat, dins d’un col.legi, les dimensions de la qual a priori són inalterables. Una estructura perfectament delimitada en la qual les mestres i els mestres han ficat Àfrica sencera: tot el continent, tota la seua gent, totes les seues religions i creences, tots els seus tresors i esperances. Al principi del curs, l’alua és un lloc concret al mapa que s’eixampla i es converteix en un món quan eres mestre/a i saps com omplir-lo.

I quan estàvem a punt d’enfilar el camí cap enlloc i de deixar el rellotge a casa, torna a visitar-nos Xolaka i descobrim que, sí, que els materials tenen les propietats que ens havien explicat però que l’Art és Alquímia perquè les altera i converteix uns materials en altres. Quan Xolaka les mira, descobrim que les parets són, a més d’altes i amples, profundes; que el ciment es converteix en bosc, que podrem parlar i jugar a l’ombra dels arbres, sota la mirada amable d’un esperit de la sabana que ens brinda protecció. Wangari Maathai.

Gràcies, Jaume I, per sacsejar els matins de tantes famílies –“Vinga, vinga, vinga!”- i per fer el món més gran.Gràcies Xolaka, per tornar a casa. L’Art fora de l’Acadèmia dignifica allò que toca, ens ajuda a pensar-nos a nosaltres mateix, a no conformar-nos. La dignitat de l’espai públic és necessària i és possible.

Bones vacances. AMPA Jaume I.

P.Y.